Busca les cinc diferències...
En les Jornades Mutants de l'UBU, va ser un tema sobre el qual crec que es pas de puntes. No vaig poder evitar notar un cert recel dels periodistes cap als blogueros. A Geek in Love és on millor he vist explicades, les diferències i les complementarietats entre ambos....gremios.
11.01.08| Categoria: Blogosfera, Comic, Weblogs | 15 comentaris | Si t'ha agradat... Comparteix-lo!!!:
El recel ve de no tenir ni idea del que és un blog i clar! com el reconeixeran!, l'única manera és el crear-ne un o visitar-ne freqüentment d'altres, tots ho sabem perquè això és el que fem, per a la resta d'humans no blogeros, un blog és una pàgina web d'opinió, sempre es té por del que no es coneix, ells se'l perden.;)
La meva pregunta és ser bloguero bitacorero és ser friki també? ;P
apunta aquesta entrada, Blogófago: la necessitarem en breu.
.
m'ha agradat molt molt l'exemple. És formidable.
quan algú recelaaaaa,suele haver de veure que és conscient de les bondats de l'altra part en una cosa que ell, segurament, no pot aportar. El recel és lògic, sabel que es fan meravellosos blogs..., com aquest per exemple.
La semblança del periodista amb Urdaci, és casual?
.
Jo com que li trec una semblança a Napoleon,....al Napoleon de tota la vida, no a Sarcozy.
I traient parecidos...¿ No s'assembla el bloguero al Sr. K?????
ull que les bones favades de vegades creen flatulències espectaculars.
jejeje
a continuar fent favades.
Quin tros de post!
No vull ser pedant, però el fenomen d'internet és d'una dimensió similar a l'invent de la impremta. Cada un de nosaltres podem dir lliurement el que opinem... I ser llegits!
"El periodista és el professional que es dedica a crear notícies d'alguns temes" Camina, que no té regarrot la frase
.
Mentre els uns es guanyen la vida escrivint, els altres guanyen amistats i, freqüentment, perden el temps visitant altres llocs i comentant.
Totalment d'acord encara que hi ha periodistes i periodista i també blogeros i blogeros.
Com diu Pedro guarda l'entrada.
Sr. Blogófago, m'estic convertint en un estereotip i mi sense saber-ho? hauré de registrar la meva imatge a l'estil alçat-planta-perfil?
Sobre el tema plantejat, doncs no molt més que afegir. Insistir que molts dels periodistes amb veu són illetrats tecnològics. Són comprensibles per tant els seus atacs contra la blogosfera. A la llarga s'acabaran adaptant. No els en queda cap altra.
L'"enfrontament" blogueros-periodistes no té per què encarnizar. Al final, tots naveguem al mateix vaixell virtual.
Ni tots els blogueros som "cool" ni tots els periodistes continuen escrivint a màquina.
Alguns periodistes mai no van aprendre mecanografia. El sistema d'escriptura en teclat denominat "voltor" (els índexs donen voltes sobre les tecles fins que es precipiten sobre l'elegida), també és conegut per "mètode periodista". Confessió carronyera feta per diversos llicenciats en Ciències de la Informació.
Tornant al que proposa Blogófago, el debat em sembla una mica estèril. Hi ha gent que en la intimitat de la seva dutxa entona millor que molts professionals de la cançó. Hi ha comercials que en el seu dia a dia interpreten amb més convicció que actors consagrats. En pachangas a les platges de Cadis he vist gent talludita fer coses amb la pilota que no les repeteix un *inho en una canxa de veritat. Però un músic, un actor i un futbolista són professionals i meriten sou i cotitzacions amb el seu treball.
Empapucémonos de blogs i devorem premsa. L'un és la salsa i l'altre la proteïna.
Crec jo que l'opinió hauria de venir del que jo defineixo "blogger 2.0": el que freqüenta blogs a cascoporro però no té blog, que es consumi tant o més que els blogueros 1.0 (els que mantenen un blog, s'entén) però té una visió "externa". Aquest és el que hauria d'opinar si és millor el treball del periodista o el de l'"amateur".
I, si, per a meu el "bitacorero" és un friki. Cura amb ell.