Quan era un sagal record que entre les lectures dels còmics (en aquell moment no es cridaven fins i tot comics) de "Gestes Belicas", i als llibres, no menys belicos i molt mes bèsties, de Sven Hassel, habia una situacion que sempre m'impressionava: Per Nadal fins a les lluites i batalles mes acarnissades es donaven treva temporalment, i els durs combatents d'ambdós bans cantaven des de les trinxeres, a l'unisono, les mateixes nadales a diferents llengües, mentre donaven compte d'una miserable lada de ranxo i aprofitaven per retirar ferits i morts del camp de batalla.

Aquesta imatge tan brutal, però suggestiva, em dibuixava un grandiós i magico poder del Nadal, que conseguia apaivagar els homes, fins i tot a aquests soldats tan acostumats a la violència i a la mort.

Avui sento que ja no ens donem treva ni tan sols en aquestes dates, que s'han convertit moltes vegades en meres i vacias declaracions formals de bones intenciones.....en meros colorines....

Malgrat tot, i amb aquesta incongruència que de vegades em caracteritza, us desitjo als quals per aqui paseais PAU i AMOR.

Creat per Blogofago després de ser inspirat en alguns comentaris leidos aquesta setmana sobre la possible existència de bloggers feliços i sobre la comunicacion sense haver-hi agotnat detras d'un nick o un weblog.

Prendré unes cerveses i xerrar amb els amics.